1. Avui hem fet la primera classe d'aquesta assignatura. La professora ha començat explicant com serà la dinàmica de la classe i quin temari veurem.
Hem començat a parlar sobre les llengües romàniques, hem dit que hi ha 9: castellà, català, galaico-portugués, occità, francès, italià, sard, retoromànic i romanés.
Helena ens ha donat una lectura de Joan Bernat i Marí per a treballar, 'ecolingüistes'.
2. Per al pròxim dia hem de llegir i treballar la lectura de Joan Bernat.
15. 02.10
1. Avui la professora ha començat la classe explicant què és la llengua i les característiques que constitueixen a cadascuna (nom, situació geogràfica, grup lingüístic, elements constitutius propis, etc.) Es pot estudiar des de dos punts de vista diferents:
-Part lingüística: s’ocupa de l’estructura.
-Part sociolingüística: s’ocupa de l’ús de la llengua.
Aquesta darrera part és en la que nosaltres hem d’aprofundir.
Pel que fa a l’ús de la llengua, té la seva pròpia història i el seu àmbit (parla i llengua). Dins l’àmbit de la parla, trobem la varietat estàndard què és supradialectal, és la que s’ha d’ensenyar.
Després d’explicar això, hem passat a llegir l’article de MARÍ, I: Quina és la nostra llengua?
Aquest article tracta de que la llengua catalana és parlada per més de 7 milions de persones, però a cada lloc es parla d’una manera diferent i es denomina amb un nom distint.
2. Per al pròxim dia, la mestra ha manat fer un resum de l’article de MARÍ, I, i contestar a la següent pregunta: “Si una persona et diu que l’Eivissenc no és català, o que el català no és eivissenc, què respondràs?
3. El que he cercat i fet a casa és lo següent:
Resum article Quina és la nostra llengua?
“L’autor d’aquest article diu que a l’illa d’Eivissa es parla la mateixa llengua, l’Eivissenc, però als distints pobles, aquesta llengua té diferents noms.
El mateix ocorre a Mallorca i Menorca, València, Catalunya, el Roselló, Andorra, l’Alguer i la franja oriental d’Aragó.
Hi ha més de 7 milions de persones que parlen el català, però a cada lloc d’una manera diferent i amb un nom popular.”
Pregunta: Si una persona et diu que l’Eivissenc no és català, o que el català no és eivissenc, què respondràs?
“Respondria que l’Eivissenc i el català són la mateixa llengua. El que passa és que l’Eivissenc és el dialecte propi de l’illa d’Eivissa i només es diferència del català en l’ús personal que fan els eivissencs de la llengua, amb les seves pròpies expressions
És el mateix que qüestionar si l’Andalús és Espanyol”.
22.02.10
1. Avui la mestra ha parlat sobre el llatí vulgar. Ha dit que és d’aquí de on provenen les 9 llengües romàniques.
També ha dit que cada llengua tenia un substrat, i cadascuna depenia de la llengua dels romans i del grau de romanització.
A parlat de l’Adstrat (llengua veïna) i el Superstrat (llengües que vingueren després)l
2. Per al pròxim dia ha manat cercar sobre l’origen de la llengua catalana, extensió i territori i nombre de parlants.
També ha manat cercar sobre la situació del Magrib, i què és l’amazigh.
3. El que he trobat és lo següent:
“La llengua catalana és una llengua romànica, i com a tal, deriva del llatí vulgar. Aquest era el llenguatge comú dels romans que s’establiren a Hispania a l’edat antiga.
La llengua catalana es parlada per més de 9 milions de persones a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la franja de Ponent d’Aragó, l’Alguer (Sardenya), la Catalunya Nord i el Carxe”.
Sobre la situació del Magrib, i què és l’amazigh?:
He trobat que el Magrib és la part de l’Àfrica del Nord (Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània).
I que l’amazigh o berber és un conjunt de parlars del nord d’Àfrica, que el parlen 12 milions de persones, principalment al Marroc, però també a Burkina Faso i, en petites "illes", fins a Egipte. El guanxe canari també és considerat un dialecte del berber. El nom "berber" té el mateix origen que la paraula bàrbar; per això els berbers demanen que s'anomeni al seu idioma tamazight, com ells en diuen. La seva escriptura és en alfabet llatí.
Aquest mapa mostra els llocs actuals on es parlen llengües berbers
També he cercat sobre què és un substrat:
Un substrat és la llengua que en un territori determinat ha estat substituïda per una altra per causes d'una colonització o una conquesta, però la primera llengua encara influeix en la nova aportant-hi alguns trets lingüístics que acostumen a ser paraules.
8.03.10
1. Avui a classe hem llegit l’article “Marc social, cultural i històric”. Parla del monolingüisme i el multilingüisme.
Diu que aquest darrer és un fet normal de la nostra època.
També parla de bilingüisme social, on els individus són capaços d’usar alternativament dues llengües.
L’article parla també del procés de substitució lingüística que pateix el català a favor del castellà. Això ha portat a la diglòssia: una varietat A (amb més prestigi), és usada per a funcions formals, enfront d’una altra varietat B (amb menys prestigi) utilitzada per a funcions informals.
L’article també parla sobre la normativització: adopció d’un conjunt de normes ortogràfiques, lèxiques o gramaticals per part de tots els parlants; i normalització: procés sociocultural a través del qual una llengua accedeix a àmbits d’ús lingüístics fins aleshores reservats a una altra llengua.
2. Per al pròxim dia, la mestra ha proporcionat la lectura “sociolingüística a l’aula”. Hem de llegir-la i contestar a les preguntes corresponents.
3. El que he cercat és lo següent:
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen a l’altra llengua.
La situació sociolingüística és formalment de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra és pròpia de la classe o grup dominant, així com de l'exercici del poder administratiu
15.03.10
1. En aquesta classe hem començat a respondre a les qüestions que havia manat el dia anterior la professora, de la lectura “Sociolingüisme a l’aula”.
Hem parlat de les tipologies de bilingüisme que hi ha:
-bilingüisme familiar: un pare anglès i altre castellà. Ambdues llengües són maternes.
- bilingüisme instrumental: algú que va viure a Anglaterra, ha d’aprendre anglès. Només àmbit laboral.
En el cas del català no passa, només s’ha d’aprendre per necessitat de treballar.
- bilingüisme integrador: suposa consciència per la pròpia persona.
- bilingüisme cultural: com a cultura, afició, etc.
Els més usuals són el bilingüisme familiar i el instrumental.
També hem parlat del bilingüisme unilateral: només s’usa una de les dues llengües. Hem recordat que és la diglòssia, etc.
2. Per al pròxim dia hem de continuar contestant les preguntes fins a la 26.
22.03.10
1. Hem començat aquesta classe recordant què és la diglòssia:
És quan en una situació de bilingüisme, hi ha una llengua A per sobre d’una llengua B. És a dir, l’ús del bilingüisme quan una de les llengües s’utilitza a l’àmbit formal i l’altra a l’informal.
Hem continuat responent a les preguntes de “sociolingüística a l’aula”.
A la pregunta 16, diu que suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmem que encara no hem assolit la normalitat lingüística? Això és per diverses raons:
-Perquè hi ha àmbits en els quals el català és absent.
-Perquè el català no és la llengua referencial de la nostra societat.
-Perquè el català no garanteix la comprensió generalitzada ni els propòsits comunicatius d’una llengua normalitzada.
-Perquè no és possible viure plenament en català.
També hem parlat sobre què és una interllengua:
És una llengua de comunicació internacional. Com es volia fer amb l’esperanto. Però avui dia la llengua més estesa pel món és l’anglès, llengua que tots hauríem d’aprendre.
2. Com a deures, la professora ha manat continuar contestant a les preguntes de la lectura “Sociolingüística a l’aula”.
05.04.10
1. A aquesta classe hem continuat contestant a les preguntes del llibre “Sociolingüística a l’aula”.
Hem parlat del conflicte lingüístic als Països Catalans:
Això passa quan la comunitat lingüística minoritzada pretén aconseguir la normalització de la llengua. Així, la comunitat lingüística dominant, pren mesures per afeblir la llengua minoritzada.
Aquest conflicte lingüístic bé donat des del procés de bilingüització i substitució del català. No hauria passat si no s’hagués produït abans un procés de castellanització (Decrets de Nova Planta, dictadura P. De Rivera, dictadura Franco...)
Les sortides d’aquest conflicte lingüístic serien la normalització de la llengua catalana o la substitució de la llengua catalana per l’espanyol (i francés).
A la nostra societat existeix aquest conflicte perquè hi ha una llengua superposada a la llengua catalana, i perquè hi ha sectors de la societat catalana que no volen cedir directament la substitució lingüística.
El procés de substitució lingüística consisteix en la pèrdua paulatina d’àmbits d’ús i de parlants per part d’una comunitat lingüística. Aquest procés s’origina per una dominació política.
Hem parlat de com es pot canviar el procés de substitució lingüística pel de normalització:
Per canviar el procés caldrà que la societat es vegi des de la perspectiva de si mateixa, que treballi per aconseguir un mínim de poder polític en les seues pròpies mans, que creï un univers simbòlic propi que substitueixi el manllevat, que articuli un sistema d’ensenyament que estigui en les seves mans, i que construeixi un espai comunicatiu propi.
També hem parlat sobre el processos de substitució lingüística:
a) La comunitat lingüística va perdent el poder polític propi.
b) Part de la classe dirigent s’assimila a la llengua dominant i deixa la pròpia.
c) Altres classes socials afavorides també se situen fora de la pròpia comunitat lingüística.
d) Així fins que el conjunt de la comunitat lingüística perd la llengua pròpia.
2. Per al pròxim dia hem de continuar llegint l’article “Sociolingüística a l’aula” i contestar a les qüestions.
3. El que he cercat sobre el procés de substitució del català és lo següent:
‘Durant els segles XVI i XVII el català continuarà essent la llengua d'ús popular a tots els nivells: en la relació familiar, a l'església, a l'administració, a l'escola, en els llibres tècnics i d'història, etc. No obstant això, el castellà s'anirà introduint als Països Catalans. Els fets que acceleren la presència del castellà en els territoris de llengua catalana foren:
1.La influència de la cort castellana. Els Trastàmara castellans havien respectat l'ús del català i aquest no se'n ressentí fins que Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella es casaren i els Països Catalans quedaren lligats al projecte de monarquia hispànica gestat pels Reis Catòlics (1479-1516). Fruit de la castellanització de la cort, l'aristocràcia catalana es va anar castellanitzant.
2.L'esplendor de la literatura castellana. Alguns escriptors catalans, enlluernats per la literatura renaixentista i barroca castellana canviaran la seva llengua per la castellana (Joan Boscà)
3.La impremta. La producció de llibres en castellà anirà desplaçant la de llibres en català per una qüestió de mercat.
4.La Guerra dels Segadors (1640-1659). Enfrontà el Principat amb Felip III i el centralisme polític castellà, i comportà la derrota de Catalunya i la cessió a l'estat francès, mitjançant el Tractat dels Pirineus (1659), de les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i l'Alta Cerdanya. En aquests territoris es va prohibir el català’.
12.04.10
1. A la classe d’avui hem continuat contestant les preguntes de l’article “Sociolingüística a l’aula”.
S’ha parlat sobre la situació actual als Països Catalans de l’ús social de la llengua:
La llengua catalana ha guanyat prestigi i ha guanyat espais a nivell formal. En canvi, en la intercomunicació informal, especialment entre els més joves, continua dominant l’espanyol.
Hem aprofundit a la pregunta de quins models lingüístics hi ha a Europa:
A Europa hi ha diferents models de política lingüística:
a)Models lingüístics igualitaris: els d’aquells estats en què, havent-hi una diversitat de llengües, totes gaudeixen d’un reconeixement similar, en igualtat de condicions. Així totes les llengües són considerades com a pròpies i oficials de l’Estat. Per exemple Suïssa.
b)Models lingüístics desigualitaris: els presenten aquells estats en què, havent-hi una pluralitat lingüística, l’Estat només reconeix una llengua com a pròpia i, a més, nega l’existència de totes les altres. Per exemple Grècia.
c)Model intermedi: constitueixen el model d’articulació lingüística dels Estats que, si bé reconeixen la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, no reconeixen la plena igualtat legal. Per exemple Espanya.
2. Per a treballar la professora ha manat continuar llegint “Sociolingüística a l’aula”.l
19.04.10
1. A la classe d’avui hem continuat responent a les qüestions de l’article “Sociolingüística a l’aula”.
Hem parlat sobre per què hi ha gent que té prevenció davant el terme “català”:
Això és perquè l’opressió nacional ha comportat la regionalització del concepte català, atribuint-lo només als habitants de Catalunya. Per això, molts valencians, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers no es consideren a si mateixos com a membres de la nació catalana.
També hem parlat que el català es troba entre el 3% de llengües més parlades del món, i dels principals prejudicis lingüístics de la població catalanoparlant d’Eivissa:
a) Utilitat de la llengua
b) Funcionalitat
c) Importància
d) Àmbit geogràfic
e) Idoneïtat
f) Perspectives de futur
g) Qualitats estètiques
També des prejudicis dels castellanoparlants: autoodi i xovinisme lingüístic.
2. Com ha treball per a fer en casa, la professora ha manat terminar de llegir i contestar pel nostre compte les qüestions de “Sociolingüística a l’aula”. També ha manat cercar sobre el marc comú de referència.
3. El que he trobat sobre el marc comú de referència és el següent:
És un document elaborat pel Consell d'Europa i prestat l'any 2001 durant la celebració de l'Any Europeu de les llengües.
El marc comú de referència s és el resultat d'un procés de treball iniciat en 1991 que va estar inspirat i fonamentat en treballs parcials previs fets per particulars i institucions des de 1971.
Els objectius d'aquest document són:
-Proporcionar bases comunes per a l'elaboració de programes de llengua, d'orientacions curriculars, exàmens, etc.
-Superarà les barreres de comunicació existents entre professionals que treballen en el camp de les llengües modernes i que tenen el seu origen en els diferents sistemes educatius d'Europa.
-Proporcionar als administradors educatius, dissenyadors de cursos, professors, formadors de professionals, etc, els mitjans per a reflexionar sobre la seua pràctica diària amb l'objectiu que asseguren la satisfacció de les necessitats reals dels aprenents de qui són responsables.
-Augmentar la transparència dels cursos, programes i qualificacions.
-Facilitar el mutu reconeixement de les qualificacions obtingudes en contextos d'aprenentatge diferents, la qual cosa, ajudarà a la mobilitat europea.
-Promoure el multilingüisme per mitjà de l'aprenentatge d'una varietat més àmplia de llengües europees.
-Promoure i facilitar la cooperació entre les institucions d'ensenyament de diferent països.
-Obrir la via a una possibilitat futura d'establir un sistema comú de certificacions convalidable en el nivell europeu, base fonamental del projecte portfolio Europeu de les llengües.
26.04.10
1. Avui ens ha visitat Joan Bernat i Marí, i ens ha deixat a les alumnes que preguntéssim qualsevol dubte o curiositat relacionada amb el contingut del seu llibre.
Algunes de les preguntes que hem fet són les següents:
-Mundialització econòmica (globalització), com afecta a les llengües?
“La globalització reforça als més forts.
També és una ocasió per reforçar les llengües en situació precària. Encara que també és un perill per llengües petites”.
-Català cas especial, excepcional:
“No hi ha cap llengua amb 9 milions de parlants que no sigui oficial de l’Estat, i que no tingui un estat propi.
Cap llengua s’assembla als problemes del català.
Nosaltres tenim cadena de TV, quan el 90% de llengües minoritzades, no.
És càrrec de l’Estat demanar l’oficialitat”.
-Per què al País Valencià al català se li diu Valencià? O que diguin que Valencià no és Català?
“S’ha promogut el secessionisme (València-Catalunya).
La gent té consciència de que sí és el mateix. Són variants geogràfiques”.
-Eivissenc és Català?
“Sí. L’Eivissenc és una varietat dialectal del català. El que el divideix és per raons sentimentals”.
-Promoure i no imposar una llengua és liberal?
“Tu pots fer molta pressió sobre algú sense dir que ho estàs fent.
El liberalisme no consisteix en que tothom faci el que vulgui.
S’imposa una llengua quan aquesta té qualsevol problema”.
-Dificultats al procés de normalització lingüística del català:
- Històricament. Té que veure amb les guerres i com han acabat. Vivim a un món molt canviat.
- El fet del plurilingüisme.
- Casos estatals. ‘A un jutge no li demanen el català, però a un funcionari del jutjat sí’.
- Sistemes que no garanteixen un procés de intercomunicació. A Suïssa si hi ha, a cada cantó del país és oficial la llengua d’aquest cantó, i com a tercera llengua l’anglès”.
-Per què la llengua, si és un bé comú, no es cuida?
“Perquè no s’ha considerat un bé comú, sinó un sistema de transmissió i de conducció del pensament.
Les llengües donen idees sobre la societat que la parla.
Un país com Colòmbia ha fet un pla de protecció de 70 llengües amb molts pocs parlants. L’Estat vol que es segueixen parlant”.
2. El pròxim dia farem les exposicions dels articles treballats grupalment.
03.05.10
1. Avui tocava fer les exposicions grupals dels articles treballats.
Les primeres en exposar hem sigut el meu grup.
El nostre article tractava sobre la pèrdua de llengües i les conseqüències que això porta sobre el parlant, la comunitat, la natura, etc.
Després d’explicar l’article hem fet el “joc de la gavina” que tractava de esbrinar una història, de la qual es coneixia només el final.
Ha sigut una mica complicat d’esbrinar per les meves companyes i hem tingut que donar algunes pistes.
Després ha exposat un altre grup, l’article del qual tractava sobre les llengües i les diferents cultures.
Terminada l’explicació, han fet un lloc que tractava en que un grup havia de saludar de distintes formes a l’altre grup (dos petons, donar la mà, tres petons, sis petons, etc.), i aquest segon havia d’esbrinar de quin país provenia la salutació.
17.05.10
1. A la classe d’avui ha vingut a visitar-nos la Iolanda Bonet, escriptora de contes infantils i participant de programes de acollida de nouvinguts.
Penso que ha sigut una visita profitosa ja que ens ha parlat sobre la integració dels nouvinguts en la nostra societat.
Ens ha parlat sobre els nouvinguts, i de que existeix una organització, la ESAIT Equip de Suport d’Alumnat d’Incorporació Tardana, per atendre als nouvinguts.
Ha dit que hi ha escoles amb el 20% de nouvinguts, i instituts amb el 80 % d’aquestos.
També ha parlat sobre el PAIRE, Programa de Acollida Integració i Reforç Educatiu, que és una organització de mediació on es fa una entrevista molt estudiada amb el nou alumne.
Hens ha parlat també sobre el PALIC, Programa de Acollida Lingüística i Cultural, una organització d’intervenció a les escoles
També ens ha comentat l’existència de l’Espai LIC, una pàgina web destinada als nouvinguts.
24.05.10
Avui tocava fer exposicions a les companyes que encara no havien exposat els seus articles.
El primer grup ha parlat sobre les llengües i la forma en que s’escriuen, els codis lingüístics i el llenguatge escrit, i la diversitat lingüística.
Després han fet un joc que tractava en que elles contaven un conte a la classe, i nosaltres havíem de dibuixar amb colors al paper, el que ens imaginàvem a mesura que el conte era narrat.
Altre grup ha parlat sobre la diversitat lingüística, les llengües minoritàries, i en general, les llengües del món.
El joc que han fet, tractava en que es repartien uns paperets en els quals estava escrit una part d’un proverbi. Cada alumne havíem d’esbrinar quin era el paperet que feia parella amb el nostre, per completar correctament el proverbi.
Altre grup de companyes, ha parlat sobre l’amazigh, llengua de la qual ja havíem parlat abans a classe.
Després han fet un joc, que tractava en que havíem de cantar una cançó en grup, segons l’estat d’ànim que ens havia tocat. Per assignar que cançó li tocava a cada grup, havíem de tirar un cub on en cada costat hi havia una cançó popular infantil diferent.
Ha estat una classe molt divertida i profitosa ja que aprenem bastant escoltant les exposicions de les companyes, i a la vegada gaudim fent els jocs preparats per a treballar a classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada